taylor still

Història de l'Osteopatia

El fundador de l'osteopatia fou el Dr. Andrew Tylor Still(1828- 1917), metge i cirurgià americà.

La profunditat de les seves creences religioses, la mort de la seva dona i dos fills a causa d'una epidèmia de meningitis van provocar la recerca d'un mètode de curació més enllà dels estrictament mèdics i coneguts en aquella època.

El 1874 va tenir la genial intuïció que posteriorment determinaria tota la seva carrera i el desenvolupament de l'osteopatia.

Observat un esquelet va tenir la idea que una de les claus del bon funcionament d'un òrgan havia de ser obligatòriament que aquest òrgan tingués unes relacions mecàniques equilibrades amb les estructures que l'envoltaven i aquestes també estiguessin en harmonia entre elles.

Va ser llavors quan A.T. Still va formular l'axioma "l'estructura governa la funció", pedra angular de l'osteopatia.

 


  • Actualment a Espanya el col.lectiu d'osteòpates és cada vegada més gran , existeix un Registre d'Osteòpata Espanyol - ROE (Osteòpates.org). Està, bàsicament,format per persones que han estudiat osteopatia a partir de les formacions de fisioteràpia i/o medecina, amb titulació universitària prèvia en ciències de la salut com per professionals que realitzaren els seus estudis en escoles reconegudes a tota Europa. El 1997 el Parlament Europeu aprovà la llei de normalització de les medecines no convencionals ( entre les quals s'inclou l'osteopatia, en la qual se'n recomana a tots els països membres la seva regulació, tal i com estableix l'Organització Mundial de la Salut(OMS).

    A la Publicació del 9 de Novembre del 2010 del document "Benmarks for training in Osteopathy" es defineixen els requisits de formació i de seguretat dels professionals en osteopatia, en el qual es defineixen 4.200 hores d'estudi per al grau en osteopatia, incloent-hi, aproximadament, 1000 hores de pràctica clínica.

    La publicació del document de la OMS anomenat "Benmarks for Training in Osteopathy", OTF, ha estat llargament esperada pels Osteòpates. Finalment aquesta publicació s'ha portat a terme després de diversos anys de revisió constant del document de treball. En la seva elaboració hi han col.laborat l'Organització Mundial de la Salut (OMS), La Federació Europea d'Osteopatia (EFO), el Fòrum per a l'elaboració de l'Osteopatia a Europa (FORE),la World Osteopathic Health Organization, entre d'altres.

    Els delegats de la OMS estigueren molt interessats en la titulació de DO, diplomat en Osteopatia, que en última instància, podria convertir-se en el reconeixement de la marca dels professionals. Actualment a Europa està registrat el títol de D.O. … per Eur Ost D.O.

  • l'Osteopatia és un enfocament assistencial diferent, a partir d'un sistema de diagnòstic i tractament específic considera especialment els problemes mecànics del cos en relació al benestar de l'individu i treballa sobre la mobilitat de les diferents estructures anatòmiques, per tal de restaurar-ne la funció òptima i de l'organisme en general. La Nostra salut depèn, en gran mesura, de la bona relació del " moviment" entre les diferents parts i sistemes del cos, l'osteòpata vetlla per proporcionar aquest reequilibri.

    S'utilitzen per al tractament tècniques suaus i segures, adaptades a cada pacient i a llurs necessitats, tenint sempre en compte, l'edat, el sexe, la tipologia i l'estat de salut de cada persona ...

    Es tracta d'una teràpia únicament manual, totalment complementària i integradora amb la medecina alopàtica o convencional en el seu objectiu comú d'ajudar el pacient i que cal col.locar-la en un context de prevenció, de conservació i de millora de la salut.

    Mitjançant l'osteopatia ajudem a reequilibrar l'organisme centrant-nos en l'estructura, millorant d'aquesta manera, el funcionament del cos. S'utilitzen per al tractament, tècniques suaus i segures adaptades a cada pacient i a llurs necessitats, tenint sempre en compte l'edat, el sexe, la tipologia i l'estat de salut de cada persona.

    L'osteòpata veu el pacient com un tot,en el qual ment, cos i esperit interactuen i es relacionen recíprocament, i en el qual els teixits que el formen, influencien i es veuen influits per la fisiologia interna i l'homeòstasi. Parlem de teixits i no només d'ossos, lligaments, músculs i tendons. Els osteòpates treballen amb tots els teixits i fluids corporals, encara que sovint utilitzin el sistema músculo-esquelètic per tal d'arribar a teixits menys accessibles.

  • L'estructura governa la funció

    L'osteopatia examina l'individu en el seu conjunt i busca sempre la causa del trastorn o de la disfunció a través d'una aproximació holística i no simptomàtica. Es considera la persona com un tot, tant en el seu vessant físic, químic i emocional on l'estructura (anatomia) i la funció (fisiologia) són totalment interdependents.

    Enrenent que la salut de l'organisme i, per tant, el seu bon funcionament depèn de "la llibertat de moviment" de les diferents estructures i funcions, les disfuncions que afecten el nostre cos alteren el conjunt de la biomecànica i afecten la funció natural dels òrgans. Una disfunció visceral afecta, també, el conjunt biomecànic. Qualsevol part del cos fa una funció que ve marcada per la seva pròpia estructura. Així, a tall d'exemple, la forma de les costelles, la seva relació amb les vèrtebres dorsals a amb l'esternó, juntament amb la mobilitat dels músculs de la respiració determina la manera com aquesta funciona. Per tant, l'estructura governa la funció.

    Per altra banda, la funció pot modificar l'estructura, ja que, per exemple, un excés d'ús d'un determinat tendó pot comportar canvis en l'os en el qual s'insereix.

    Correcta circulació de fluids

    Així mateix, l'osteopatia posa especial èmfasi a afavorir una bona circulació de fluids per tot l'organisme. La disminució de la circulació implica una disminució de la capacitat de defensa dels teixits, proporcionant un terreny favorable a l'aparició d'una disfunció o a la dificultat de recuperació d'un teixit. Aquest concepte s'extén per la circulació arterial, venosa, limfàtica, líquid cèfaloraquidi, sinovial, nervis.

    La pràctica osteopàtica, en la seva intervenció sobre l'esquelet, múscul, teixit connectiu fins a les disfuncions estructurals, viscerals, neurològiques, endocrines i immunològiques. El seu objectiu serà intentar restaurar l'equilibri mecànic global de l'individu (homeòstasi), fenrt que estigui d'acord amb el seu entorn anàtomo-fisiològic, respectant així, els principis generals de la medecina.

    El cos com a unitat

    Tot funciona seguint el concepte del cos és una unitat. és a dir, que l'ésser humà no funciona com una sèrie de parts independents, sinó com un tot. Aquest tot està obviament format per diferents parts i totes treballen per al benefici de l'organisme en la seva totalitat.El mecanisme d'unió entre les diverses parts el dóna la fascia (teixit conectiu). Els sistemes músculo-esquelètic i nerviós contribueixen a la comunicació i a la locomoció i els sistemes arterial, venós i limfàtic afavoreixen la nutrició dels teixits i l'eliminació de substàncies tòxiques, ambdós es complementen en funció de les necessitats d'adaptació.

    Equilibri Saludable

    Un cop identificada i tractada la lesió osteopàtica, el cos pot desenvolupar la seva facultat inherent de retornar a un equilibri saludable. L'individu tendeix a l'equilibri dels seus sistemes. Existeixen nombrosos mecanismes de tipus neuronal, hormonal, vascular, etc. a partir dels quals el cos pot regular les seves funcions de manera no conscient.

    Així, per exemple, l'alliberament d'hormones a l'hipotàlem, produeix alliberament d'hormones a la hipòfisi; aquesta al seu torn allibera hormones que actuaran sobre un òrgan diana, el qual acabarà alliberant productes finals que poden ser detectats. Mitjançant un mecanisme de feedback que detecta aquests productes finals es regula la funció inicial de l'hipotàlem sobre la hipòfisi.


    Els principis descrits en aquesta secció són fonamentalment, els ideals que l'osteòpata intenta buscar en la seva visió de la salut i la malaltia. Cal tenir en compte que l'osteopatia no és una simple combinació de medecina occidenrtal i de manipulacions i, per tant, aquests principis no només s'han d'aplicar a les manipulacions pròpiament, sinó també a la cura de la salut global del pacient.

  • La medecina manual, en la seva concepció més àmplia, és tan antiga com la pròpia humanitat; ha evolucionat de moltes maneres i ben diverses, una de les quals és l'osteopatia.

    La medecina occidental moderna té arrels a Mesopotàmia i Egipte, encara que molts estudiosos pensen que el lloc fonamental del desenvolupament de la ciència de la medecina és l'antiga Grècia a les dues illes properes de Cos i Cnidos.

    L'esperit de Cos, al voltant de l'any 400 aC., fou desenvolupat per Hipòcrates" sovint citat com a pare de la medecina.

    La doctrina hipocràtica té com a concepte sobre l'art mèdic tres termes: la malaltia, la persona malalta i el metge.

    • El cos es cura per si sol i la funció del metge consisteix a ajudar l'organisme del pacient a assolir-ho.
    • El metge és el servidor de l'art i amb el metge, la persona malalta ha de combatre la malaltia.

    "Hipòcrates divulga un concepte més global de la malaltia, reconeixien la capacitat de l'organisme de resoldre els problemes i consideraven que la funció del metge era de recolzament en lloc d'intervencionista, fou seguida pels abordatges complementaris més holístics i, en conseqüència, no sembla sorprenent que Still recollís el llegat d'Hipòcrates".

  • Com ha evolucionat a E.E.U.U. i Europa?

    Aquests principis d'A.T. Still portats a la pràctica van resultar molt eficaços i la reputació de Still es va estendre ràpidament pels E.E.U.U. El 1892 Still va fundar l'American School of Osteopathy. El 1917 un alumne de Still, JM Littlejohn torna a Anglaterra i funda la British School of Osteopathy i des d'allà es va estenent per tot Europa, especialment cap a Anglaterra i França.

    L'Osteopatia s'ha anat desenvolupant a Europa ampliant les seves possibilitats d'actuació i tenint cada vegada més força. Cal destacar la contribució de W. G. Sutherland aplicant el model osteopàtic a les disfuncions del crani i la cara, posant-les en relació amb la resta de l'organisme, assentant les bases del que es coneix avui dia com, Osteopatia Cranial o Crani-sacra al concepte d'Osteopatia Biodinàmica.

 

Contacte

De dilluns a divendres de 8h. a 20h.
Rambla Josep Mª Martí Nº 3 1ª 2º, Puigcerdà
Tel: 972 141 599 - contact@lifemovements.com


   

- Avís legal -